Poema d’amor a la barrufeta dolça
A una petita fera
a una barrufeta eterna,
per més que passin els anys,
tant de bo mai, mai,
mai no deixis
aquesta manera de riure,
de viure, sentir, bategar…
Tant petita i ja saps,
què és el crit,
què és patir,
ja saps que esguarden
tots aquests dies,
i ja saps com és l’ahir.
Descobreixes el món,
la por i la son…
Als braços de la teva fada,
de la teva dolça mare,
que t’acarona,
que t’abraça,
fent de cada instant
la més màgica màgia
la més produnda, la més salvatge,
perquè som animals,
ens cal la calma,
ser salvatges és viure
entre selves, i el món,
sí, ho és, la cara amable, però,
tantes vegades oblidada és la llum,
ets tu, tota la força, tota la màgia.
barrufem! per tots els barrufet/s d,aquest món!
Barrufem i mai no ens cansem, que les barrufets i les barrufetes són el futur!
L’essència de la tendresa, feta vers, feta de somnis i somriures!
“El nostre poble és el país on tot es pot fer, si tu barrufes jo també!”
http://www.goear.com/listen/045ae9d/els-barrufets-no-ho-se
tendrament confidencial, t’ha quedat. i amorós.
Moltes gràcies, Electra, és un altre somni íntim, de la fada a la barrufeta eterna.
Somnis d’infants que juguen a ser grans, de grans que juguen a ser infants…
Que els versos ens tornin als temps de la recerca, que segueixin amb l’ utòpica empenta, que no matin la il.lusió de marrecs davant la descoberta, que ens facin més savis amb menys paraules, que visquin cada instant fora de la mecànica del viure rutinari, que volin com els esperits de cada contrada, que ens ajuntin al cóctel dels miracles.
Els versos trobin mentre cerquen i que no cerquin mentre trobin, sorgint d’arreu, d’enlloc, tant és, el fet és que sempre tindrem les paraules, els mots oberts, per donar-nos compte de la tendresa que desprèn l’esperit, l’ànima, de mà en mà, mentre caminem i somniem enllà les llunes dolces i enigmàtiques, acrobàtiques, pas a pas!
No perdem mai aquest esperit d´infant, tendresa, il.lusió, mirada clara, somriure etern,dolcesa. BARRUFEM TOTS , estimem-nos !!
Així ha de ser, així és, així serà!!!
m’agrada molt Daniel
tendresa, dolçor, llum, màgia, força… per un bell poema d’amor
Moltes gràcies, Isabel, la tendresa i la dolçor al cel de la mel. Tota la màgia de la llum!!!
Tendre, molt tendre! M’ha posat la pell de gallina. Som mare i m’ha arribat al cor! Aquest poema pot ser un homenatge a totes les mares d’aquest món, a totes les mares que estimam per damunt de totes les coses!!!
Moltes gràcies, Antònia, pas a pas, amb la mirada tendre de la mare eterna, de la mare mar i la mare terra, dels fills i les filles que, entre fil i fil, filem, amb el cordó umbilical etern, simètric, transparent, nítid, clar, com l’onatge, dins els ulls de les mirades dolces i alades, de tantes nimfes, de tantes fades, de tantes mares, de tants batecs, com pares, quan ens aturem a les ales dolces i enigmàtiques de les terres tranquil·les, de mars de vegades en calma, d’altres salvatges, tots ens ensenyen, ens fan mestratge, tots junts tenim tota la força i la màgia!
Una bona barrufada pels tres. Preciós i molt tendra Daniel.
Barrufa fort, vent del nord! Barrufa la nit, la llum dolça, la llum tendre! Gràcies, Núria, sempre hi ets i això em fa sentir molt i molt bé! Tant de segueixis, no ho dubto! Gràcies, gràcies i gràcies!!!
Senzillament d’una tendresa exquisita. Un poema planer i entenedor com pocs i és que, quan s’estima una dona com la Carolina, no és gens difícil estimar la seva Barrufeta.
Que Déu no permeti que pateixi mai més!
Una abraçada!
Del tot cert Juli, ambdues es fan estimar, del tot!
Amor etern que no entén més que de tendresa i estima. Senzillament agraït, Juli, les teves paraules encoratgen i fan continuar en el camí, arribarem arreu!!! Una abraçada!
Felicidades!!
Moltes gràcies, Bárbara! M’agrada que t’agradi!
La vida farà que un mal son es torni felicitat al costat d´una mare com tu.
Un petó Bonika! m´has fet possar la pell de gallina !!!
Gràcies Carme, l’amor per la barrufeta i la fada eterna fan que sorgeixin poemes així!
La pell de gallina i l’emoció són, en darrer terme, el que em fan continuar escrivint! Moltes gràcies!
Fins ben aviat! Ens veiem el dimecres que ve? T’ho recordo, després no tens excuses jeje
Salut!!!
Com entendreu tots i cadascun de vosaltres, aquest poema és molt especial per a mi i li agraeixo a en Daniel que li hagi dedicat a la meva barrufeta, a la meva cuca fera, a la meva moniata, aquest joc de versos enrotllats en les tendresa i estima més especials trobades no en totes les contrades ni cors de les albades, si més no en les ànimes que ens entenen. Amb el permís de l’autor, prenc aquesta oda a la infància i me l’emporto al meu bloc!!!!
Gràcies infinites i liles, Daniel de mel!
bonic i amorós…molt preciós!!!!