“Nagchampa abargatti al Gòtic d’abril” -Per Gerard Quintana-
“L’eternitat està enamorada de les obres del temps”
(William Blake)
Flors d’aigua
es desfan a les mans
reguen la tarda i els empedrats
fan remolins cap als bassals
estacions de pas
camins d’abstracció
d’alquímia i de transmutació
O potser el destí fatal
el clavegueral
En flames caminen entre ombres
savis esperits lliures, druides
no és cau de dements
la ment és de caus que amaguen
els teus ulls tercer i primer
un ben nu i l’altre despert
mentre el segon dorm i s’eleva
en un somni creixent
connexió de passat present
amb un futur de llum d’encens
espina dorsal,
fum d’estels
EIX
d’un generós i descalç
UN I VERS.
Gerard Quintana. Bcn, 18 abril 2009
“Nagchampa abargatti al Gòtic d’abril” – Per Gerard Quintana-
Regal pel segon aniversari del “Poesies, assajos i més”, de la mà d’un dels cantants que més m’agraden del rock, un artista inclassificable, un poeta contemporani que es va voler afegir a la festa del “Barreja”. No tinc paraules per agrair-li aquest poema fins ara inèdit, que just quan els poemes a la xarxa feien un parell d’anys, va omplir d’una llum intensa i inexplicable aquesta pàgina. Gràcies de nou, l’encens va omplir cada racó d’aquesta barreja. Ara només una lleu guspira de llum i foc il·lumina la nit per encendre les aigües dels bassals, ara l’encens ja crema també per aquí, aquesta experiència a donat un nou tomb, un nou rumb a aquests poemes. Llum de celebració, llum de festa, llum de senyals que anem fent amb el fum, d’encens, de present. Agraït, eternament.
Daniel Ferrer
¡ ENDEVANT GERARD !
L’aquarel·la em sona… jejeje
Sí, ara és a les mans de qui va posar aquestes sàvies lletres a la barreja, a les mans o dins un quadre, petit, també, com els traços mínims d’una aquarel·la d’encens encès, ja ho veus, a mi també em sona, em ressona, per dins, per fora, per tot arreu, aquell pas va il·luminar la barreja, qui anava a dir-me que ara la viuria tant directament, als teus ulls de druïdessa, eterna, valenta, llum de la meva vida, essència i presència dels meus dies.