Tu sabràs

Tu sabràs, tu ja ho saps, ho saps,
no crec en deixar-se alliçonar, mai,
ni en tallar-te les ales, ni cohibir-te,
no entenc de la mort en vida, no gens.

Vull fer créixer les teves ales, volem,
lliures, eterns, amb la força del vent,
entretant, ara, encara, i per sempre.
Tu sabràs, tu ja ho saps, ets la guia,
la teva guia, i també el teu nord.

Tu mateixa, tu mateix, l’univers creix,
quan va néixer va escriure un sol vers,
únic, etern, també fidel, ple de tendresa.
Tu sabràs que vols, tu sabràs que fas.
Tot està ben clar, no hi ha tornada.

I ara que enllaces paraules amb gestos,
ara que tornes a l’essència adolescent,
a la nena valenta, dura, pura, ingènua,
et diré que tu ja ho sabràs, futur que fas,
només tu pots decidir, sense explicacions,
sense excuses, sense justificar-te, no mai.

No cal fer evident l’evidència, ja és ciència,
és consciència, tendre i eterna, llum de mar,
ram de plenes flors, guarint-nos les ferides,
obertes a la sal dels oceans que travessarem,
volant, entre metalls cromats, amb ales blanques,
els més llargs dels somnis són als ulls de pedres,
precioses, marines, allà on el corall és als núvols.

Tu sabràs, si encara no ho saps, jo crec que sí,
fes el que creguis que has de fer sense massa més,
i aquesta massa, sorgida de les parpelles, és lliure,
s’allibera de les aportacions anàrquiques, les feres,
com formigues valentes, enxarxats, al mur o al xat.

Tu sabràs i saps com ho fas, ho fas senzill, etern,
la màgia dels teus versos és la veu que ens cal,
és la fura dels astres quan volen, ho fan lliures.

Com lliure és el pensament, ment a ment, cor a cor,
roc al puny, alcem la bandera negra, plena de sang,
l’alcem perquè els ulls de les noves generacions, sí,
vegin la massacra sarcàstica del càstig mal castrat,
quan van voler tallar les ales i coartar les llibertats,
quan van voler segregar-nos del més bell dels mons,
van cremar el teu mon i mon nom, però no les idees,
doncs elles, esteses i concretes, mai ferides, són llum.

Tu sabràs, doncs ja ho saps, sense ironies ni sarcasme,
sense dir-te res que no sàpigues, una evidència evident,
comentaris a banda, ets la musa exacte, poetessa dolça,
una sola llum, un sol amor, tu saps com fer-ho tot millor.

Tu sabràs, jo sabré, ho sabrem tot, arreu, enlloc, per sempre.