Lliures -Inèdita, setembre del 2007-
15 oct
Penso lliurement i vénen estranys pensaments,
potser sentir-nos lliures, ara ens farà pensar,
com són d’estranyes les sensacions i el demà,
allà on podem ser deslliurats arribarà l’instant.
Que res no aturi al llibertat, tot pensant,
potser som l’antítesi, metàfora del moment,
qui sap si som la poesia i la música tranquil·la.
Som el ser i la saviesa, la tendre tornada al demà,
després de tot som estranyes ombres al pensament,
ens sentim lliures de tarda i moments, dels vents,
ara que la llibertat és assolida diga’m què creus.
Si som origen o final, aquell laberint o l’amagatall,
on les ànimes transiten lliurement cap el present,
allà on ens trobem sense saber-nos presos/es,
allà, més enllà, on ens cerquem i ja no som,
allà on l’últim instant sigui ple de temps,
allà on no som més que alegres ombres,
allà on la llum espanta totes les pors,
allà on no som més que alegres ombres,
allà on la llum espanta totes les pors,
allà on de res ens valen totes les llunes,
si no trobem les nits deslliurades de temps,
on tu t’atures i jo ja no seré res de res,
allà on som lliures per l’instant après,
allà on tu et despulles, allà vindré,
lliures com serem no veurem més creus,
d’alguna forma formalitzarem formes al vent,
deslliurarem cada instant i tornarem,
només podrem ser lliures, només plens,
lliures com serem, nus ens trobarem,
ara que ja no queda més que el present,
és ara, és ara mateix, ja som lliures i plens.
Un bon poema emotiu i constant. Llegir-te és bo, però sentir-te deu ser molt millor. Si tu vols, et convido a Poesia Viva, el proper dimecres, a les sis de la tarda al carrer Llançà,5 de Barcelona, junt a la Plaça d’Espanya. Allà podràs dir el teu poema i podràs sentir-ne d’altres.
Gràcies Daniel
Si, portem l’allà aquí. TOT ÉS AQUÍ, ARA!
T’envio una abraçada
Emajota
És increïble que poemes, retrobats del teu passat, puguin arribar a descriure tan bé el present. Això només vol dir una cosa: els teus poemes són eterns.
Carolina
¡¡ bon poema !!
Gràcies, Carolina, Juli, Leiva, m’animeu a seguir, la immortalitat dels poemes, que segueixin éssent vigents, és el que els fa especial als ulls de la gent, us agraeixo el coratge, l’entrega que demostreu, tant de bo tots arribem a allà on l’instant és etern, si no hi som ja, quan el vers travessa totes les portes, totes les finestres… Gràcies!